Sobre l'ensenyament

Avui és dia de vaga a l'ensenyament... una altra. I és que de motius no en falten. L'ensenyament d'aquest país està regit per una colla de polítics que exigeixen l'excel·lència quan, estúpids com són, només saben fer lleis estúpides que no ens portaran ni a la mediocritat (que vol dir ser del mig). Fixeu-vos, sinó, en els últims resultats de l'OCDE: ha costat anys d'esforços però per fi han aconseguit posar-nos a la cua de la cua!

Després hi ha el tema del reconeixement social del professorat. En els països civilitzats, que han entès que l'educació és el pilar bàsic de la societat (he escrit el pilar, no un pilar), el professorat és escoltat. Aquí, quan els docents es queixen, només sents converses de perruqueria del tipus "ves, encara deuen voler més vacances" o allò de "com si no en tinguessin prou amb el que cobren", etc, etc... comentaris propis d'una societat immadura que, en conjunt, no té ni idea de com es treballa en un centre docent. Molts pares, massa, entenen l'escola com una guarderia: si per ells fos, hi deixarien la criatura a les vuit del matí i passarien a recollir-la a les nou del vespre, sopada i amb el pijama posat! Però aquesta no és la finalitat de l'escola. 

La gent hauria d'entendre que nens formats seran ciutadans formats i que l'educació és una prioritat. Quan els docents es queixen no ho fan per caprici, ho fan perquè volen una societat millor i davant d'atemptats com la LOMCE hauria de sortir tothom al carrer.

Però, ai las!, els responsables de les mobilitzacions són els sindicats... vaja quins uns aquests! De què viuen? doncs de les subvencions del govern; però si  fins i tot els gossos saben que no s'ha de mossegar la mà que t'atipa! I com actuen? doncs muntant una vaga de tant en tant perquè sembli que fan alguna coseta. Vagues d'un dia que no serveixen per a res de res. La d'avui és contra la LOMCE que ja està aprovada; contra les retallades, quan els pressupostos ja estan aprovats; i contra la LEC (ara?). Es munten vagues a costa del sou del professorat, com si no se n'encarregués prou el govern de retallar els sous. A més, una vaga té sentit en una cadena de producció on, si s'atura la cadena, es provoca un perjudici per a l'empresari. Però a l'ensenyament? el tema que no es dóna avui, es donarà demà; les tasques administratives que no es fan avui, es faran demà. El dia trenta de juny s'haurà fet la mateixa feina, amb vaga o sense, i l'Administració s'haurà estalviat el sou dels professors que no hagin anat a treballar.

És curiós veure com el món de l'ensenyament, ple de treballadors amb estudis (només faltaria!), ha estat incapaç de trobar sistemes de mobilització més apropiats.