diumenge, 30 de març del 2014

Del pisum sativum

Aprofitant que ja tenim aquí els primers pèsols de la temporada (i que amb un dia tan rúfol com avui, passar-te el matí a casa desgranant-los és un bon entreteniment) m'he proposat fer-ne d'estofats amb sípia  i escarxofes (tot i que en la recepta original, la protagonista és la sípia...). 

El resultat ha estat un plat suculent, per sucar-hi pa... molt pa!




I bé ho havíem de regar una mica, no? Doncs avui tocava tastar una recomanació de l'amic Leandro: El Xitxarel·lo (pilleu el joc de paraules?), un vi que, segons el seu lema (i quan el tasteu li donareu la raó), és "insultantment deliciós", i és que els elaboradors han aprofitat el nom i l'ampolla per fer apologia dels insults catalans. Un consell: no deixeu l'ampolla a la vista del vostre fill si no us voleu veure amb el compromís d'explicar-li què és un pendó o un desvirga gallines...

dimecres, 19 de març del 2014

Polarització en mode B del fons de microones: foteses de la ciència

Aquesta setmana a aparegut la notícia que els investigadors del BICEP 2 han fet un gran descobriment: la polarització en mode B del fons còsmic de microones. En la meva infinita ignorància sóc incapaç de comprendre l'autèntic abast del descobriment, però com a modest aficionat a la ciència, crec que entenc que els físics en general i els cosmòlegs en particular, estiguin tan contents.

Més enllà de la importància del descobriment, el que em meravella és la manera de treballar dels científics i la capacitat de la ment humana (algunes ments... poques) d'imaginar realitats fascinants, esbossar-les en un paper amb unes quantes equacions i que al cap del temps acabin sent observades.

Ho dic perquè, tal i com jo ho veig, la troballa d'aquesta setmana és "la" balda indispensable d'una cadena d'hipòtesis i suposicions que, de no haver-se confirmat, posaria en una situació molt compromesa el model cosmològic actual i potser alguna cosa més.

De fet, diria que tot va començar fa prop de cent anys, quan Einstein va presentar la teoria de la relativitat general, una teoria tan revolucionària i complexa que algunes de les ments més brillants de l'època no la van acabar d'entendre; al mateix Einstein li va costar de creure's una de les prediccions més destacades de la teoria: l'expansió de l'univers. Tan incompresa fou, que quan finalment se li va donar el premi Nobel, en la llista de mèrits que l'Acadèmia Sueca va fer constar, hi destacava especialment el descobriment de l'efecte fotoelèctric, però no deia ni una paraula de la relativitat! Una altra de les prediccions de la relativitat són les ones gravitatòries, que tenen un petit problema: són tan tènues que es pensa que pot ser impossible detectar-les directament.

La relativitat també va ajudar a assentar la teoria del Big Bang com a origen de l'univers i a principi dels vuitanta, l'Alan Guth i l'Andrei Linde (dos científics que ja deuen ensumar el Nobel) van arribar, a la vegada però investigant per separat, a la conclusió que l'univers, per ser tal i com el coneixem avui, hauria d'haver viscut una "era" d'expansió hiperràpida coneguda com la inflació còsmica. Si la inflació fos certa, en aquell moment s'haurien produït ones gravitatòries que encara ara estarien "flotant" per l'espai-temps i podrien pertorbar la radiació còsmica de fons, produint l'efecte de polarització en mode B (que obre l'article).

Doncs pel que sembla, el descobriment d'aquesta setmana encaixa com anell al dit amb tot això. La radiació de fons de microones està polaritzada com suposaven les prediccions; això és una prova (indirecta) de la presència de les ones gravitacionals i, per tant, és una nova confirmació de l'eficiència de la relativitat; a més, és un argument explícit a favor de la inflació; i finalment, i per si fos poc, el fet que les ones gravitatòries puguin interferir en les microones connecta la relativitat amb la física quàntica i és un pas més cap la unificació de les dues teories, autèntic Sant Graal dels físics actuals. Què més es pot demanar?

En definitiva, estem vivint un moment que crec que mereixerà tot un capítol en els llibres de divulgació científica del futur, un moment que fins i tot jo trobo emocionant i que, tal i com va passar amb el bosó de Higgs fa un parell d'anys, va néixer molt abans de cap observació, gargotejat negre sobre blanc en un full, fruit de la imaginació d'alguna ment meravellosa.

dilluns, 17 de març del 2014

La meva carbonara

Una vegada vaig llegir, no sé on, que la pasta a la carbonara rep aquest nom pels carboners que, després d'una dura jornada de treball, necessitaven un plat contundent per a recuperar forces i fet, naturalment, amb ingredients modestos. L'anècdota seguia explicant que mentre menjaven els queia pols de sutge al plat i els quedava enfarinat de negre (valgui l'oxímoron), per això actualment se serveixen empolsinats amb pebre negre.

Per mi, aquesta és una d'aquelles receptes que sorprèn el resultat que dóna, vista la seva senzillesa. Saltegem cansalada (o bacó) a tires, hi afegim els espaguetis bullits, barregem bé i finalment, hi tirem ou batut per sobre. Ja està!




La recepta original només porta ou, tot i que jo aquí em declaro pecador i confesso que hi afegeixo una mica de crema de llet... però molt poqueta, eh? I és que em trobo que si la pasta és massa freda, l'ou queda del tot cru i si és massa calenta, qualla i em queda una truita d'espaguetis. Deixatat amb un rajolinet de crema de llet, a l'ou li costa més de quallar i l'aspecte de la salsa millora. Que els italians em perdonin!

I això sí, abans de sortir a taula, un parell de cops de molinet de pebre, en honor a aquells carbonari, encara que si mireu la Viquipèdia, veureu que diu que l'anècdota del començament no és del tot certa jo, en aquest cas, aplicaria aquella màxima que diu que si non è vero, è ben trovato.

dissabte, 8 de març del 2014

Tartufata

Ve't aquí una pizza tartufata inspirada en la serveixen al Santamasa.

Sobre la base només formatge emmental, gruyère i xampinyons; un polsim d'orenga, un raig d'oli del bo i a gaudir!





Una combinació tan simple com saborosa.
Que vagi de gust.