Per mi, la compareixença del Mas d'ahir és una mostra més del seu egocentrisme: jo m'esperava que en qualsevol moment s'autoproclamés "Salvador de la Pàtria"; i a la seva sortida de Palau, amb la vuelta al ruedo entre el bany de multituds que va fer abans de pujar al cotxe oficial, només li faltava sortir a hombros d'una esquadra de gala dels mossos.
Potser no arribarem mai a saber exactament a què devem el gest de la seva renúncia: va ser motivat per un desig personal i sincer o és que veia a venir que algun dels seus li faria el llit? que esperés a l'últim minut a manifestar-se va ser donat per les circumstàncies o és fruit d'una estratègia premeditada? En Mas és prou intel·ligent com per esperar-me'n qualsevol cosa. Sigui com sigui, en el punt en què ens trobàvem només ell podia desfer el nus gordià que ens impedia seguir amb el Procés i ho va fer. Per això, tot i que la meva simpatia cap a ell és la mateixa que era, crec que és just reconèixer que ha estat a l'altura i agrair-li el gest.
Però també li vull agrair una altra cosa: el correctiu aplicat a la CUP. Se'l mereixien! A aquestes altures em sembla que som molts els que ens sentíem enganyats. Els marrecs del sector esquerrenós, amb la seva actitud tan prepotent i arrogant com la del mateix Mas, han estat a punt d'engegar-ho tot a rodar; ens han portat a la vora del precipici i hem estat a punt de fer un ridícul històric davant del món.
Espero i desitjo que, a partir d'ara, l'ànima independentista de la CUP prengui el liderat (perquè tenir una República Demòcràtica i Social està molt bé, però primer ens cal tenir la República, després ja li posarem els adjectius que calguin) i que els altres se'n vagin a fer la gara-gara als "amics" de Podemos i els demanin referèndums i altres quimeres.
