El 9N jo també hi era.
I el 8N.
I el 7N.
Perquè jo era el coordinador del local i era el responsable de tenir-ho tot a punt: rebre i instal·lar els ordinadors, rebre i muntar les urnes, endreçar-ho tot, obrir i tancar el centre,... I ho vam fer tot entre tots. Una bona colla de voluntaris arremangats perquè allò sortís bé i tots preparats per rebre en qualsevol moment les "forces de l'odre" que ens ho fessin aturar tot.
Ho vaig fer llavors i ho tornaria a fer.
A mi no m'han citat a declarar ni com a testimoni ni com a imputat. Tampoc calia: no tinc precisament vocació d'heroi, jo... tinc prou feina. Però si ho haguessin fet hagués dit la veritat: ningú m'hi va obligar, ho vaig fer per voluntat pròpia però jo sí que sabia que estava desobeint; jo sí que sabia que estava fent una cosa que no sé quin tribunal no volia que estigués fent i, potser precisament per això, ho feia amb més ganes que mai perquè, ja se sap, allò que ens prohibeixen, sovint, és el que més ens motiva.
Precisament per això em sap greu (i quasi que em fa una mica de vergonya i tot) que la línia principal de la defensa dels imputats al judici hagi estat "nosaltres no vam fer res, van ser ells, els voluntaris". En les seves al·legacions finals es van presentar tots tres com uns anyells sacrificats, com si se'ls acusés d'una cosa que no anava amb ells. És veritat que se'n van "responsabilitzar" fins a cert punt però sempre amb el benentès que consideraven que allò que feien era "legal". La defensa deixa clar que prou que volien complir la llei però no van poder: no podien aturar un moviment social com aquell, impulsat "per ells, els voluntaris". Uns voluntaris que vam dedicar moltes hores i molta il·lusió a un esdeveniment que considerem únic i que ara veiem com les persones que ens van "inspirar" gairebé se'n desdiuen. I tot per salvar-se d'una sentència que quasi segur que fa temps que està dictada i que els caurà a sobre sí o sí.
No ho sé, potser sí que és aquesta l'estratègia bona: fer com que no fem res mal fet i anar marxant... però tard o d'hora (i espero que més d'hora que tard) s'haurà de desobeir de veritat, sense mitges tintes... i necessitem líders que ho tinguin clar.
