- Oye profe, y si yo no quiero ser músico, pa qué tengo que estudiar música en el instituto?
- Ah, no vols ser músic?
- No.
- A veure, aixequeu la mà aquells que voleu ser matemàtics.
- Ala..
- Pero qué dices!
- Vaja, cap matemàtic. Historiador? Ah mira! un historiador. Lingüistes, biòlegs? Vaja, poques mans aixecades. I en canvi no he sentit mai que ningú qüestionés cap de les altres matèries. La música és una forma de coneixement i d'expressió com qualsevol altra. Qualsevol que aspiri a un mínim de cultura n'ha de conèixer alguna cosa. Amb tots els respectes per les matemàtiques, però el 99,5% del que jo he après a classe de mates no m'ha servit per a res en la meva vida quotidiana: no he trobat mai una caixera del súper que em fes fer una equació de segon grau per calcular el que li dec; però mai he sentit cap alumne qüestionant els continguts de mates.
(pausa dramàtica)
- A veure, aixequeu la mà els que escolteu música cada dia. Tots! molt bé... quanta estona?
- Uff... un par de horas seguro.
- Todo el rato.
- Quan l'escolteu?
- Cuando estoy aburrido.
- Siempre, todo el día!
- La música l'escolteu quan esteu sense fer res, avorrits, quan quedeu amb la colla... A veure, quants de vosaltres, per entretenir-vos, agafeu un quadernet de llengua i us poseu a fer exercicis d'ortografia?
- Anda profe!
- Puahg.. pero qué dices!
- Tampoc agafeu cap llibre d'història? Ni resoleu problemes? O sigui, que vosaltres, que al cap del dia heu escoltat dues o tres hores de música perquè us ha vingut de gust, em demaneu que per què n'heu d'estudiar a l'escola, i en cap moment us qüestioneu el per què de les altres matèries, que no us interessen gens... quin contrasentit!
- Anda profe... pues tienes razón...
- Gràcies...
