El procés habitual és escollir el vi en funció del menjar, però quan et regalen un vi excel·lent, com aquest Clos de l'Obac 2005, no cal esperar l'ocasió (val més veure-te'l de pressa, no sigui que es faci malbé!) i per això vaig pensar el plat en funció del vi.
Com que el vi era el protagonista de l'àpat, m'agradaria fer-vos-en una crítica dient allò de que té una capa alta, molt brillant, amb aromes de fruits vermells i tal i tal... però no en sé, per tant, ja el descobrireu vosaltres si el tasteu. Només us diré que el vaig trobar realment molt bo.
El que us explicaré, com sempre, és com vaig fer la vedella per si algú s'anima.
Enfarineu la cua i la passeu per la cassola. Ara no està de moda fer plats contundents però jo hi vaig posar una mica de llard, per donar-hi aquell toc de la cuina de l'àvia. Quan és ben rossa la retireu i feu un bon sofregit, d'aquells a foc lent i estona llarga, amb un parell de grans d'all aixafats, força ceba i no tant tomàquet. Quan aquests ingredients són ben foscos i caramel·litzats, hi torneu a posar la cua, un raig de brou de carn i força vi negre, gairebé fins a cobrir (hi ha una norma no escrita que diu que quan es cuina amb vi s'ha d'acompanyar el menjar amb el mateix vi o semblant al que s'ha fet servir per preparar-lo... però no us penseu que se me'n va anar el cap i que vaig tirar mitja ampolla de Clos de l'Obac a la cassola, eh!? en vaig comprar un de "més varatet" amb característiques semblants). De primer feu bullir el vi amb una mica d'alegria; quan a l'acostar-hi el nas no sentiu la fortor de l'alcohol, és el moment d'abaixar el foc, afegir-hi un farcellet d'herbes i deixar-ho a fer xup-xup fins que la carn sigui ben tendra i la salsa ben lligada. A última hora se'm va acudit afegir-hi un parell de preses de xocolata negra que no hi van anar gens malament.
Que vagi de gust!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada