M'agrada llegir. M'agrada llegir qualsevol cosa i sobre qualsevol cosa, i ho faig sempre que en tinc temps. M'agradaria saber escriure, però no en sé, per això no perdo mai cap ocasió de demanar a qui en sap, que em faci alguna crítica del que escric, que em doni alguna idea. Avui, una amiga m'ha acusat d'utilitzar la captatio benevolentiae, expressió que no havia sentit mai (sí, ja ho sé, això em passa per no ser un fan dels Manel) però que m'ha agradat molt - de fet és una manera sofisticada de dir falsa modèstia. M'ha dit que faig veure que no en sé perquè després "et puguem dir ooooh, que bé que ho fas, i t'aplaudim". No hi estic d'acord. Totes les persones fem coses bé i coses no tan bé, i l'escriptura és de les que no faig bé i per això demano consell - no se m'ha acudit mai demanar a ningú que m'ajudi a fer bé una cosa que jo consideri que ja faig bé!
En qualsevol cas, aquesta conversa m'ha connectat amb reflexions i converses que ja he tingut anteriorment. M'ha fet rumiar sobre el per què de tenir un blog. Per què escric un blog? Per què algunes persones hem de sublimar les nostres pretensions literàries escrivint un blog? Doncs perquè som uns exhibisionistes, perquè volem exposar als quatre vents els nostres pensaments, els nostres escrits i esperem que qui ens llegeix ens aplaudeixi i ens digui "que bé que ho fas" i avali les nostres opinions. Per què sinó?
Igual que els artistes, els creadors. No hi ha cap artista que presenti una obra i digui que no és bona. Qualsevol creador posa els cinc sentits en la seva obra i espera que sigui la millor de totes; no hi ha lloc per la falsa modèstia, no seria creïble: ningú exposa als ulls del món res del que no se senti satisfet.
No, si al final li hauré de donar la raó a la meva amiga, encara que segueixi pensant que el meu estil és molt millorable...
per il·lusions...
ResponElimina(error dels sentits o de l'esperit que fa prendre per realitat l'aparença)
tinc un amic modest que, com que va sobrat de temps, escriu un blog interessant, sí, ja se sap, qui no té feina el gat pentina... i jo de vegades, només de vegades, trec el cap per aquesta finestra absurda i tafanejo quina roba (obra?) ha posat a l'estenedor...
ell es pensa que en sé alguna cosa, d'això de llegir o d'escriure, el que potser no s'imagina és com l'admiro, a ell i a tothom que és capaç d'exposar la seva obra (roba?) a la mirada dels altres
(engrescament que s'experimenta amb l'esperança o la realització d'alguna cosa)
no sé amb quina mena de criteri el DIEC posa en darrer lloc la definició que voldríem trobar al capdavant els que ens pensem veure els gots mig plens
espero experimentar moltes converses engrescadores
Veus com sí que n'he d'aprendre molt i seguir demanant-vos consell?
ResponEliminaMestre Trebor, no pareu d'exibir-vos i mostrar la vostre sapiència. En els camins de la ignorància una llum, un senyal o qualsevol cosa que indiqui un camí, i que consti que dic un i no el, és d'agrair.
ResponEliminaMestre Andreu, ja sabeu que vós sou dels que m'il·lumineu a mi!
Elimina