Avui tocava risotto, del clàssic, amb ceps. Però sobre la marxa, de vegades et vénen idees simples (o entrebancs no esperats) i acabes fent alguna cosa no tan clàssica.
Tot comença amb una mica d'oli i mantega en una cassoleta (sí, ja sé que l'ortodòxia diu que la mantega s'hi posa al final, però jo la poso al principi... i què?). Fem un sofregit amb ceba i una mica d'all, hi afegim els ceps (remullats) i, al cap d'una estona, l'arròs. Li fem fer un parell de voltes i el remullem amb vi blanc; quan s'evapora l'alcohol, el cobrim amb l'aigua de remullar els ceps i brou de pollastre, i ho anem coent just de líquid, remenant sense parar. Quan l'arròs és a punt, fora del foc, hi barregem formatge ratllat (i aquí ve l'entrebanc del dia: per un error de logística m'he trobat sense parmesano, que és el que tocaria... doncs amb emmental també queda bo!). Després se m'ha acudit d'afegir-hi uns pinyonets torrats i servir-ho amb un pilotet de ceba confitada i uns dauets de formatge de cabra (que també podrien ser de foie...).
Bo, bo!
