Un arròs al curri

Ve't aquí un plat ben senzill, amb un toc exòtic: un arrosset al curri.

En una cassola torrem un grapat de pinyons i els reservem. Allà mateix hi fem un bon sofregit amb alls i ceba (com no? la ceba...); quan està a punt hi passem una mica l'arròs i el fem bullir amb brou de pollastre. Cap al final hi afegim el curri al gust, un grapat de panses, els pinyons i, en aquest cas, les restes d'un pollastre a l'ast.

I per fer anar avall, un rosat ben fresquet.

Vagi de gust!

Per purgar els pecats de la carn

I per purgar els pecats de la carn, una mica d'abstinència, posem una amanideta.

Una amanida amb ruca, escates de parmesano, nous, maduixes i un amaniment d'oli i mostassa... quasi tan pecaminosa com la carn!

El plaer de la carn

La carn es pot gaudir de moltes maneres (en sentit literal, no figurat, porcots!): pot ser estofada, a la planxa, a la graella o crua. Un dels plats característics d'aquest últim estil és el celebèrrim carpaccio.

Comprem un tall de filet de qualitat contrastada, el reposem i el congelem per allò dels bacteris i tal. El dia escollit, el traiem del congelador i, abans que estigui descongelat del tot, el tallem a llesques molt fines, el posem al plat i l'amanim amb un cop de molinet de pebre, sal grossa, suc de llimona i oli; esperem que arribi a temperatura ambient i li afegim unes escates de grana padano (o parmigiano reggiano si us hi voleu gastar més calers), uns pinyonets torrats i una mica de ruca si us abelleix. 

I per ajudar a fer anar avall, he escollit un chardonnay passat per fusta d'una marca massa coneguda i reconeguda per fer-ne publicitat aquí. 

Au, a morir-se de gust!

Fetge fresc a la planxa amb compota de poma, reducció de ranci de Tarragona i cruixent de caramel

Avui una mica de fetge d'ànec fresc. 

Fet a la planxa, amb compota de poma, una reducció de vi ranci de Tarragona i un cruixent de caramel... no queda gaire res per dir...

Per regar-ho, diu la norma que s'ha de buscar un vi dolç però jo me l'he jugada amb un cava, que el pots fer lligar amb tot. L'escollit ha sigut un Rabetllat i Vidal, Reserva de la finca 2007, un extra brut gran reserva. 

L'acidesa i el carbònic, amansit pels 48 mesos de pupitre, desgreixen la boca; les notes de torrats que li ha conferit la criança empasten amb el cremadet de la planxa. Vaja, no sé què en dirien els entesos però a mi m'ha semblat una bona combinació.