Fa una estona he sentit a les notícies de RAC-1 que el compositor Josep Soler ha engegat a prendre vent el ministre Wert i li ha dit que es fiqui on vulgui La Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (ell no ho ha dit ben bé així, però tenint com tinc la sort d'haver-lo conegut personalment i sabent com les deixava anar, estic segur que això - o pitjor, és el que li ha passat pel cap de dir). Bravissimo mestre! Conseqüent com sempre.
El que m'ha cridat l'atenció, però, no ha estat la notícia en sí, sinó la informació que la periodista ha donat del mestre. Imagino que per documentar-se ha tirat de Sta. Viquipèdia i ha anat a l'enllaç on haureu anat vosaltres si heu pitjat sobre el nom del compositor a la primera línia d'aquesta entrada, i ha deixat anar que "Soler va ser deixeble de Maurice Ravel i Anton Webern" (pronunciat Güebern, a l'anglesa, en lloc de Bebern, com correspondria en alemany - una mostra més del nivell de la noia en qüestió). La meva pregunta és: es pot ser periodista i treballar en una ràdio seriosa sense saber llegir? El deixeble de Ravel i Webern va ser René Leibowitz, professor per un temps (poc perquè no es van acabar d'entendre) de Josep Soler. Si aquesta noia hagués fet la seva feina una miqueta millor, només una miqueta, s'hauria adonat que Ravel va morir el 37; no sé si Ravel admetia deixebles de menys de dos anys, per més precoços que fossin... Anton Webern va morir (el van matar, de fet) el 45; potser un pèl just també, no?
Bé, res... que mentre reflexionem sobre la cultura musical i la professionalitat del país, podem escoltar alguna cosa d'un dels compositors catalans més importants de la història, tan important com desconegut, per no trencar la tradició...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada