Aquest cap de setmana s'ha dut a terme el Gran recapte d'aliments. Volien arribar a les 3.000 tones, xifra que s'ha superat lleugerament. Un cop més, és per sentir-se orgullós de ser ciutadà d'aquest país que sempre que cal, respon. Però no ens deixem emportar per l'emoció i rumiem una mica.
Milers de voluntaris han dedicat una bona estona per ajudar; milers de persones hem col·laborat aportant allò que hem considerat oportú. Uns membres de la societat ajudant altres membres... però no és feina de l'Administració vetllar pel benestar dels ciutadans? Una vegada més, milers de ciutadans anònims estem fent una feina que no ens pertoca. Mentre uns compràvem una ampolla de llet o un paquet d'arròs, els de dalt es dediquen a rascar calers d'on sigui per salvar el cul als bancs que, per cert, no han pas deixat de tenir beneficis. Cada euro de solidaritat que hi he posat jo és un euro de responsabilitat que s'ha estalviat el govern; cada vegada que la societat civil pren la iniciativa, el govern es desprèn d'una part de la responsabilitat que li pertoca.
I per reblar el clau, si passes per davant dels voluntaris que hi ha a tots els súpers i no els deixes res, surts d'allà amb una bossa plena de sentiments de culpa... una culpa que no et pertoca.
El día que conozcamos y ayudemos al vecino de la puerta de enfrente, quizás no necesitemos a políticos de este tipo. Mientras tanto alguien tendrá que organizarnos eventos de este tipo y en estas fechas.
ResponElimina