Quan un ignorant com jo va a un tast de vins, no ho fa pas per aprendre'n: el món del vi és massa complex i alguns ja hem fet tard del tot per aprendre res. No. Jo més aviar ho faig perquè parteixo de la premissa que el vi que serveixen deu tenir un mínim de qualitat i quan algun amic et convida a sopar, et presentes amb una d'aquestes referències i segur que quedes bé (i a sobre pots començar a explicar tot allò que l'enòleg t'ha explicat a tu: que si la capa, que si els tanins, que si les aromes primàries, que si les secundàries... tot de coses que no tinc ni idea del que volen dir però que quan les deixes anar, quedes com un expert!).
El cas és que a l'últim tast al qual vaig assistir, ens van presentar un parell de caldos per treure's el barret (devien ser-ho perquè els que hi entenien també van fer un sorollós Mmmmmhhhh!). Un d'aquests caldos - no un entès, encara que pel nom ho pugui semblar, era aquest Juan Gil, un Jumilla monovarietal de monastrell (pitgeu sobre la foto i anireu al lloc web de l'elaborador).
Però, com que després de quatre copes a palo seco, la que fa cinc ja no saps si t'agrada perquè és bona o t'agradaria igual si fos un got de colònia, vaig decidir comprar-ne una ampolleta i tornar-lo a tastar a casa, tranquil·lament. Després d'uns quants dies tenint-lo esperant, avui s'ha adonat la conjunció apropiada per encetar-lo i sí, és realment bo.
El plat havia d'estar a l'alçada i avui tocava una espatlleta de xai al forn (que no cal que us expliqui com es fa perquè és molt fàcil).
I la cosa ha anat força, força bé, la veritat.
Un dels comentaris que es va fer el dia del tast, és que aquest vi té un punt dolcenc que potser li permetria acompanyar algunes postres. Doncs jo m'hi he volgut atrevir i l'he fet durar fins al moment més dolç de l'àpat. La meva xicota ha fet unes postres tèbies de poma amb cruixent de coco, i el vi ha resistit!
Ja me l'imagino amb un coulant de xocolata ben negra...
Total, que si sou d'aquells que només us agrada el Rioja, podeu ignorar-lo; però si us agrada que el vi us digui alguna cosa nova, no us el perdeu.
Mestre Trebor: com us cuideu! I sou veritablement un cul inquiet desitjós d'innovar i coneixer. No us heu conformat amb el plaer de degustar el vi amb una bona carn (com es pot veure a la foto) tal com haguesim fet qualsevol mortal si no que heu experimentat amb les postres. Quin crack. L'únic que em queda per dir es que la vostra xicota sembla que està a la vostra alçada amb aquestes postres.
ResponEliminaAmic Andreu, la meva alçada és ben poca... la meva xicota em passa un bon tros!
Elimina