Que ens quedarem fora de la Unió Europea?

Sembla que la diplomàcia espanyola comença a actuar i està pressionant les institucions europees perquè es manifestin contràries a mantenir Catalunya a la Unió en cas d'independitzar-se. Doncs bé, a mi encara és hora que algú em demostri que això és dolent. A Europa hi ha alguns països que no formen part de la Unió i els va la mar de bé. Què hi podem perdre, el BCN World?  doncs au, a fer la mà! I, si tenim en compte la dificultat que sembla que hi ha per superar la crisi a Europa, potser és millor i tot, sortir-ne.

Ara bé, i suposant que tinguem molt interès en quedar-nos (confesso que el meu, d'interès, és purament morbós, només per veure la cara que farien els d'aquí al costat si ens independitzem i ens deixen quedar), sense tenir ni idea de com funciona això de la legislació i les normatives, se m'acudeix que les lleis sempre van per darrere de la societat: la societat progressa, apareixen noves necessitats i s'han de fer lleis que les regulin. Primer sorgeix la necessitat, després la norma. Em sembla que les lleis es basen sempre en supòsits coneguts i clarament previsibles i, precisament per això, estic segur que no hi ha cap normativa europea que reguli què ha de passar en cas d'escissió d'un territori del seu "estat matriu": això és una cosa que no ha passat mai i que a ningú se li havia acudit, fins ara, que pogués passar.

I què passarà quan Escòcia i/o Catalunya s'independitzin? Doncs que s'haurà de regular tot el procés, i s'haurà de negociar per fer una normativa que ho reculli, dic jo. I suposo que tothom hi tindrà alguna cosa a dir. La UE estarà disposada a perdre un territori que genera una certa riquesa, una de les quatre regions conegudes com els Motors per Europa? A mi em sembla que a la UE li sortiria més a compte quedar-se amb Catalunya i desfer-se de la resta d'Espanya, que és un paràsit que només xucla recursos i que és manifestament incapaç de sortir de la crisi tota sola.

És cert que a Europa hi ha molts països amb conflictes identitaris interns i que reconèixer obertament el dret de Catalunya a independitzar-se seria obrir la caixa dels trons, per això és d'esperar que trobem poc suport d'aquests països, però el nostre potencial econòmic s'hauria de veure com un revulsiu per tots els altres i esperar que ens donessin suport.

En qualsevol cas, el camí serà llarg, feixuc i incert... però n'hi ha que estem disposats a fer-lo, peti qui peti!