Aquesta és la meva versió d'un clàssic del Celler de Can Roca. Jo no l'he fet ben bé com diu la recepta però el resultat no ha estat gens malament!
Per si algú s'anima, us explico com l'he fet (l'original el podeu trobar a la xarxa). Necessiteu uns quants calamars grossos, tants com persones n'hagin de menjar. Talleu les bosses a quadrats d'1x1 cm aprox, els passeu per una paella, escorreu bé l'oli i els empolsineu amb pimentón de la Vera; reserveu.
Feu un sofregit amb ceba, tomàquet i pastanaga (us confesso que jo ho vaig fer amb les restes d'un suquet que havia fet la meva nòvia i que era boníssim...), hi afegiu les ales i les potes dels calamars que heu fet servir abans, hi afegiu aigua i deixeu bullir 20 o 30 mins; coleu i emulssioneu amb una mica de mantega.
Naturalment, heu de tenir a punt un puré de patates vulgar i corrent.
A úlitma hora, marqueu a la planxa uns quants calamarsons, i munteu el plat. Al centre, feu una muntanyeta amb el puré i el cobriu amb els talls de calamars com fent un mosaic (si hi tireu un raig d'oli verge us quedarà com uns "calamars a la gallega"). Poseu els calamarsons al voltant i cobriu amb el brou.
A mi em va venir de gust regar-lo amb un Silencis, de Raventós i Blanc... xarel·lo nu.
Mestre Trebor: hi ha algun Art que escapi al vostre domini i coneixement? I no ho dic per la fotografia, que bonic ho és un rato, si no perquè el que aquí s'exposa fa remoure els sucs gàstrics i la salivera!
ResponEliminaEstem irònics, amic Andreu? deu ser que aquell detall de radiador que apareix al fons a l'esquerra li dóna el toc.
ResponEliminaHi he afegit l'elaboració, per si us animeu.