dimarts, 10 de setembre del 2013

Diuen, els que diuen que no són nacionalistes...

Diuen, els que diuen que no són nacionalistes, que el nacionalisme és excloent i separador. Doncs jo sóc nacionalista i no em considero i una cosa ni l'altra, justament perquè reivindico el dret de tots els pobles i persones a existir i a ser respectats amb les seves particularitats i diferències.

Diuen, els que diuen que no són nacionalistes, que el nacionalisme és excloent i separador. I m'ho diuen a mi, que no vaig tenir un llibre de català a l'escola fins als vuit o nou anys i no vaig tenir un llibre de text en català fins quatre o cinc anys més tard (i em puc considerar afortunat). A mi, per un temps, m'han prohibit aprendre la meva llengua i en la meva llengua. A quants no nacionalistes els han prohibit parlar o aprendre la seva llengua?

Diuen, els que diuen que no són nacionalistes, que el nacionalisme és excloent i separador. Ho diuen perquè alguns ens emocionem quan veiem un enxaneta fent l'aleta a set pisos d'alçada però no suportem un torero fent una bona faena? I m'ho diuen a mi, que he vist durant anys com la televisió pública "nacional" dedicava moltes hores a programes sobre tauromàquia, per exemple, però molt poques a fer que els espanyols d'una banda coneguessin els de l'altra. Alguns encara creuen que la meva cultura és com un dialecte, una anomalia que s'ha de normalitzar. Qui exclou a qui?

Diuen, els que diuen que no són nacionalistes, que alçar una bandera és excloent i separador, mentre ells porten anys i panys intentant amagar totes les banderes d'Espanya sota la seva ensenya rojigualda. Qui és més excloent, aquell que s'embolica amb uns colors per defensar uns drets que creu que li pertoquen o aquell que, pel dret que li atorga la conquesta, voldria esborrar tots els colors diferents dels seus?

Diuen, els que diuen que no són nacionalistes, que el nacionalisme és excloent i insolidari. Ho diuen ells, que porten anys i panys confonent solidaritat amb espoli i encara no han entès que per no passar gana no cal un peix sinó una canya (o potser sí que ho han entès, i ja els està bé - no cal mullar-se els peus anant a pescar si et porten el peix a taula).

Tot això, i encara més coses, diuen els que encarnen el nacionalisme espanyol més ranci i caspós, i els membres de certs partits polítics i els seus acòlits, i tertulians de certes emissores,... això sí, mentre diuen que ells no són nacionalistes.

I és que aquests que diuen que no són nacionalistes, cada dia més reforcen els meus arguments per ser-ho. 



1 comentari:

  1. Estimat Trebor,

    Més enllà del fet de compartir o no les teves idees en aquest tema (que, de fet, comparteixo), t'animo molt fermament a que segueixis escrivint d'aquesta forma tan clara, creativa i amena.

    Realment, un plaer llegir-te!

    ResponElimina