Teràpia quàntica: que què de què?

L'altre dia vaig veure en una farmàcia - que fins ara tenia per seriosa però ara ja no tinc tan clar que ho sigui, un anunci que publicitava sessions de "teràpia quàntica". Evidentment, primer de tot se'm va escapar una sonora riallada i després em va entrar una gran curiositat per saber ben bé què era això (sempre és bo aprendre coses noves!). 

Vaig iniciar una recerca per la xarxa i tot va anar com era de preveure.  Pàgines i pàgines amb parrafades i més parrafades sense sentit i totalment incoherents, això sí, plenes de tecnicismes científics: que si quàntums d'energia, que si bioressonància electromagnètica, que si ja ho van dir  Einstein i Planck (quasi res!), etc, etc. Uns diuen que tenen una maquineta que "alimenta les nostres cèl·lules amb quàntums de baixa d'energia"(!?); home, a mi els quàntums d'energia m'agrada més obtenir-los del pa amb tomàquet amb pernil ibèric o de la paella, la veritat - no li veig la gràcia a això de la maquineta. Aquest aparell, diuen, està calibrat segons el camp magnètic de la Terra, naturalment. Una altra pàgina et venia una maquineta que "restituïa als electrons del nucli de l'àtom el seu estat natural de vibració". Alça! He viscut tota la vida enganyat, pensant que els electrons eren a la part de fora de l'àtom i no al nucli - hauré de denunciar per danys i perjudicis morals a tots els professors de física i química que he tingut. Fins i tot n'hi ha algunes de tan avançades que utilitzen "els models matemàtics de la teoria de cordes" (cágate lorito! com deia aquell). I és que aquesta teràpia equilibra totes les energies del cos i la ment, que estan connectades amb la naturalesa i amb tot l'univers i bla, bla, bla... i ho cura quasi tot (algunes pàgines amb una mica més de mala bava, deixen caure, com sense voler, la paraula "càncer"; s'ha de ser cretí per jugar amb aquestes coses!)

I és que ja se sap, si vols vendre alguna cosa, per inversemblant que sigui, posa-li l'adjectiu "quàntic/a" i immediatament adquireix una pàtina monumental de ciència seriosa i avançada, i com que tothom ha sentit parlar de la física quàntica però ningú no té ni idea de què és exactament perquè sembla una disciplina inabastable, n'hi ha que piquen. Perquè això és el pitjor de tot, que hi ha gent que s'ho creu això. Persones de bona fe que no tenen prou coneixements o simplement no es qüestionen que això pugui ser una presa de pèl; potser persones desesperades a qui la medicina convencional no els ha donat la resposta que esperaven.

I és que vivim en l'era de la informació però no ho sembla. En el blog amic Omnes Mixtae hi ha un article titulat "estem formats per ser informats?" amb una interessant reflexió sobre aquest tema. En una època en què tenim un munt de coneixements només a un clic, ens falta criteri per distingir el gra de la palla. Qualsevol, jo mateix, per exemple, pot omplir la xarxa d'estupideses sobiranes i quedar-se tan ample. I això afavoreix l'aparició de pseudocientífics que difonen les seves teories a velocitats vertiginoses: que si teràpies quàntiques, que si geobiòlegs, que si geometries sagrades, que si masarus emotos diversos, que si xalats que reclamen l'afinació del la a 432 (aquesta és realment genial!), etc, etc. I tots amb la mateixa "base científica": un personatge X proposa una teoria sense solta ni volta; el personatge Y, basant-se en els estudis d'X, la desenvolupa; Z, es basa en X i Y per ampliar-la i portar-la al paroxisme; i finalment, X veu totalment confirmada la seva teoria gràcies als estudis "tan seriosos" d'Y i Z. I embolica que fa fort! Fixeu-vos que totes les pàgines que tracten aquests temes se citen les unes a les altres sense excepció; tot és un copiar i enganxar per dir el mateix o pitjor.

Se m'acudeix aquella frase de Montaigne: "tothom pot dir tonteries, el problema és dir-les seriosament". Tots aquests pseudocientífics ho diuen de broma  això que diuen o simplement són així d'estúpids?