En un institut de Sabadell, el nom del qual no cal recordar, temps ha hi treballa una professora sindicalista d'esvelta figura i bellesa nòrdica. L'ardida dama, fent ús dels seus drets sindicals va sol·licitar treballar a mitja jornada per poder donar sortida a la seva vocació de defensa dels drets d'oprimits i marginats, i va donar instruccions rigoroses a la direcció del centre sobre com havien de confeccionar el seu horari: volia treballar només dos dies, dimecres i divendres, i lliurar completament els altres tres... tot un model de sacrifici!
La perversa direcció (que ja se sap que les direccions són perverses de mena) va decidir guiar-se per un criteri objectiu aplicat des de temps immemorial, això és, que totes les mitges jornades treballin quatre dies; així i tot, el malèfic cap d'estudis li va concedir un dels dies lliures sol·licitats i li va fer un horari equilibrat i compactadet, com agrada que te'l facin... mira que s'ha de ser mala persona!
El dia 8 de setembre, la professora sindicalista es presenta davant la direcció a demanar explicacions pel greuge sofert i, davant de les justificacions raonades que se li donen i després de fer una marraneria del quinze, pròpia d'un nen de pit, exposa que, aconsellada pel seu propi sindicat UGT (ui! se m'ha escapat...) ha renunciat a la mitja jornada ja que amb aquest horari no li queda temps per dedicar-se a les seves nobles tasques pamfletàries. Incomprensiblement, amb els curs començat, el Departament d'Ensenyament li ha acceptat la renúncia.
Resultat: el dia 9 de setembre el cap d'estudis ha de fer de nou el seu horari amb la reacció en cadena que suposa sobre els horaris d'altres professors i, el que és pitjor, el company que havia de cobrir la reducció i que estava nomenat per tot un any amb possibilitat de renovar, s'ha quedat sense feina i perdrà punts a la borsa de treball... un bon favor, sí senyor; d'això se'n diu companyonia!
Així és com els sindicats, amb el suport del Departament d'Ensenyament, vetllen per la qualitat de l'educació del país i pels drets del personal... esperpèntic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada