Ho han fet: ens han imputat el President. El seu delicte? posar les urnes perquè la gent s'expressés. Incapaços de convèncer amb arguments a l'arena política, volen vèncer de la manera més barroera possible a cop de tribunal (comprat). Si a algú li quedava algun dubte de la vena feixista d'aquesta colla de dropos, suposo que ja se li ha esvaït. L'Artur Mas és el President de Catalunya, el MEU President, independentment de si l'he votat o no. A qualsevol demòcrata li hauria de caure la cara de vergonya veient com actua l'Estat.
Dit això, i que quedi clar per endavant el meu suport al Mas en aquesta situació, voldria fer una reflexió. Els seus incondicionals i alguns que no ho són tant, veuen en la imputació l'argument ideal per a tornar-lo a reelegir. Doncs jo, què voleu que us digui? ara més que mai veig que no hauria de tornar a ser President: digueu-me raret... Tal com jo ho veig, ara el que ens cal és un líder que no estigui cremat, que generi el màxim consens, net de tota màcula i amb les mans lliures per dedicar-se al que s'ha de dedicar: fer de President les vint-i-quatre hores del dia i tirar endavant el Procés amb decisió. Jugar la carta del "President màrtir" és fer el joc a la Caverna i ens passarem el dia justificant-lo: que si la imputació, que si la corrupció, que si el 3%... aquesta situació només alentirà el Procés i qui sap si, al final, ens acaba desgastant massa a tots plegats. No hauríem de caure en personalismes que només ens perjudicaran; no ens ho podem permetre, ara hem d'anar per feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada