Això de Junts pel Sí deu ser un gran invent; que tanta gent important s'hi hagi sumat deu ser bo però jo, què voleu us digui? no ho acabo de veure. I no ho veig, sobretot, perquè no em refio del Mas; té alguna cosa que no em genera confiança, és superior a mi... Ell volia llista única sí o sí, quan tots els partits pensaven que era millor anar per separat; per sortir-se amb la seva va amenaçar de no convocar les eleccions i, és clar, quasi tots a claudicar. Per molt que a alguns no els agradi escoltar-ho, Junts pel Sí és la llista del Mas.
Diguem que els seus mètodes no m'acaben d'agradar, però hi ha més coses. Com puc refiar-me d'algú que utilitza l'Estelada a tall d'estora per amagar-hi la merda a sota? Com puc refiar-me d'algú que entona l'"Espanya ens roba" quan el seu partit ha votat sempre, sistemàticament, a favor dels pressupostos de l'Estat? Alguna responsabilitat hi deu tenir, dic jo. Com puc refiar-me d'algú que demana unitat quan ara farà deu anys es va vendre l'Estatut del 30 de setembre tot berenant unes galetes amb el Zapatero? (cal recordar que aquesta proposta d'Estatut va ser aprovada pel 90% del Parlament; recordeu - fins i tot - la Manuela de Madre defensant-lo al Congrés?). Com puc refiar-me d'algú que es queixa d'un Estatut retallat quan va ser ell qui li va clavar el primer cop d'estisores?
L'altre dia em deien que tothom pot canviar: potser sí; tant de bo! Però jo el segueixo veient com un aprofitat; no ens enganyem: si fos per ell no seríem on som. Llest com és, s'ha adonat que o es posava a estirar el carro o el carro li passaria per sobre. Sí, ja ho sé: val més això... però el meu escepticisme em porta a tenir por. Por de la frustració que podem sentir el dia 28. Espero que els seus companys de viatge no li permetin desviar-se del camí ni afluixar el ritme, que tenim pressa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada