Carta oberta al Molt Honorable

Benvolgut Artur,

Quina peneta que em fas. Tants anys esperant ser president de la Generelitat i quan per fi ho aconsegueixes, et creixen els nans. Tan bé que havíeu viscut els de "Conveniència i Unió" durant trenta anys fent el doble joc: la llagrimeta aquí, dient que a Madrid no ens estimen i queixant-vos del dèficit de Catalunya; allà, dient "sí a todo", i votant sempre a favor de tots els pressupostos de tots els governs (això em fa pensar que, potser, una mica de culpa pel dèficit també la teniu...). I així quedàveu bé a tot arreu i anàveu guanyant eleccions. 

Però s'acostava l'11 de Setembre de 2012. Tu de moment feies l'orni; suposo que imaginaves que al carrer hi hauria quatre peluts. Quan vas veure que potser no seríem quatre, vas intentar portar l'aigua al teu molí i vestir-ho de la defensa del Concert Econòmic (ui! perdona, no recordava que aquesta expressió només la vas utilitzar durant la campanya electoral de 2010...), volia dir Pacte Fiscal. Suposaves que si anaves a Madrid a negociar amb el suport d'un milió i mig de persones, en Rajoy no et podria negar res. Si en Rajoy hagués estat un bon estadista, t'hauria donat un copet a l'espatlla i t'hauria dit "oi tanto que sí, Artur, vuelve dentro de medio año y hablamos". Quina bona solució per a tots dos! ell se't treu de sobre i tu ens ho vens com una victòria (i mentrestant, el fervor sobiranista potser es refreda i qui dia passa, any empeny). Però en Rajoy és un panoli (un panoli com pocs!) i et va dir que no. Convençut que aquell milió i mig d'ànimes et votaríem a ulls clucs, vas fer la fatxenderia de convocar eleccions (em rebenta donar la raó a l'Alícia - potser Alicia li agrada més, però tenia raó quan deia que et presentaves com el MASsies; només s'havien de veure els cartells electorals). Deies que volies una "majoria sòlida"; somniaves amb la "majoria absoluta". I què va passar? que vas punxar!

I vas punxar, Artur, perquè no vas entendre res! La manifestació de l'11 de Setembre no era per demanar quatre duros a Madrid; de fet, no era per demanar res a Madrid. Aquella manifestació anava per tu, perquè la gent ja està cansada d'ambigüitats i vol que us definiu clarament, i perquè la gent s'ha adonat, per fi, que o marxem o ens arruïnen. 

I aquí estàs, escrivint una carta als Reis en ple mes de juliol que ja saps quina resposta tindrà. Quan et diguin - de fet ja t'ho han dit, que "ni hablar del peluquín", et veuràs amb cor de convocar unes altres eleccions? Si no ho fas, la teva credibilitat quedarà, encara més, en entredit; si ho fas, em sembla que qui portarà el timó del país l'endemà, tan que t'agraden els símils mariners, no seràs tu. Justament, els que no hem tingut mai gaire confiança en la teva credibilitat, encara trobem a faltar que pronunciïs la paraula INDEPENDÈNCIA; en el cas d'unes eleccions plebiscitàries, quin serà el teu cartell?

Ai, Artur, en quin embolic t'has anat a ficar. Estic segur que si poguessis signar un pacte amb el Diable i tornar un any enrere ho faries, però això només passa en els llibres i ara ja comences a ser massa esclau de les teves paraules.

Atentament, un escèptic.