Can
Fabes tanca. No ha resistit la desaparició d’en Santi Santamaria. Tot i que
crec que va ser el primer de Catalunya a tenir tres estrelles Michelin, jo
sempre l’havia deixat pel final; pensava que era excessivament car comparat amb
els altres del seu nivell i em recava una mica... i ja no hi seré a temps.
Tot
plegat fa rumiar: Per què va perdre una estrella? Per la mort del xef?
Només nou mesos després de la seva mort, ja no es mereixien la tercera? Segur
que el Santi tenia un equip ben preparat a la cuina (encara que, veient que en
Xavier Pellicer ha acabat fent arrossos a la Barceloneta, no sé què
pensar...). Estic segur que el restaurant mantenia la mateixa qualitat que
abans, però els senyors de la
Michelin van decidir que sense el Santi no hi havia tercera
estrella. I la gent és implacable: arribar al capdamunt costa molt i molt, i és
suficient una crítica negativa, un pas enrere, perquè el públic et perdi la
confiança, deixi de venir i, en un parell d’anys, passis de ser un dels millors
del món a haver de tancar. I això passa en tots els àmbits: esports, art,
negocis,... però aquest tema dóna per molt i ara no vull embalar-me.
Esperem
que en aquest mes que queda aparegui algun “mecenes” disposat a salvar-lo i ens
doni una segona oportunitat als que, per esperar massa, estem a punt de
quedar-nos sense tastar-lo.
Pot ser ens movem per l'aparença superficial de les coses. Si desapareix el nom, tota la feina del darrera sembla que no valgui.
ResponEliminaExacte! Aquest és el nus de la qüestió, que dóna per un debat extens i intens. Reflexionem-hi.
ResponElimina