dimarts, 23 de juliol del 2013

Adéu a Can Fabes




Can Fabes tanca. No ha resistit la desaparició d’en Santi Santamaria. Tot i que crec que va ser el primer de Catalunya a tenir tres estrelles Michelin, jo sempre l’havia deixat pel final; pensava que era excessivament car comparat amb els altres del seu nivell i em recava una mica... i ja no hi seré a temps. 

Tot plegat fa rumiar: Per què va perdre una estrella? Per la mort del xef? Només nou mesos després de la seva mort, ja no es mereixien la tercera? Segur que el Santi tenia un equip ben preparat a la cuina (encara que, veient que en Xavier Pellicer ha acabat fent arrossos a la Barceloneta, no sé què pensar...). Estic segur que el restaurant mantenia la mateixa qualitat que abans, però els senyors de la Michelin van decidir que sense el Santi no hi havia tercera estrella. I la gent és implacable: arribar al capdamunt costa molt i molt, i és suficient una crítica negativa, un pas enrere, perquè el públic et perdi la confiança, deixi de venir i, en un parell d’anys, passis de ser un dels millors del món a haver de tancar. I això passa en tots els àmbits: esports, art, negocis,... però aquest tema dóna per molt i ara no vull embalar-me.

Esperem que en aquest mes que queda aparegui algun “mecenes” disposat a salvar-lo i ens doni una segona oportunitat als que, per esperar massa, estem a punt de quedar-nos sense tastar-lo.

2 comentaris:

  1. Pot ser ens movem per l'aparença superficial de les coses. Si desapareix el nom, tota la feina del darrera sembla que no valgui.

    ResponElimina
  2. Exacte! Aquest és el nus de la qüestió, que dóna per un debat extens i intens. Reflexionem-hi.

    ResponElimina