dilluns, 20 d’octubre del 2014

Primer es van endur els comunistes...

Qui no ha sentit alguna vegada aquest poema:

Primer es van endur els comunistes, però a mi no em va importar perquè jo no era comunista. 
De seguida es van endur a uns obrers, però a mi no em va importar perquè jo tampoc n'era.
Després van detenir als sindicalistes, però a mi no em va importar perquè jo no sóc sindicalista. 
Després van capturar a uns capellans, però com jo no sóc religiós tampoc em va importar.
Ara em duen a mi però ja és massa tard.

Bertolt Brecht

Això, tal i com ho he copiat, amb faltes gramaticals incloses, ho he trobat a l'agenda escolar del meu fill.
És lamentable... lamentable perquè, faltes a part i transcripció una mica dubtosa, ja seria hora que es fes justícia, sobretot en una agenda escolar, i es comences a fer saber que aquest text tant i tant conegut no és d'en Bertolt Brecht per més que s'hagi repetit ad nauseam sinó d'en Martin Niemöller... pobret, que no se'n recorda ningú d'ell!




1 comentari:

  1. Mestre Trebor: la inèrcia de la ignorància és infinita. I sucumbim dia rere dia.

    ResponElimina