En Pere Sans, al seu llibre Cuina catalana de veritat, l'anomena allioli d'Advent, tot citant Joan Amades. Alguna raó deuen tenir perquè jo recordo que a casa es feia sempre pels volts de Nadal.
Fem bullir o escalivem els codonys i els deixem refredar. Al morter aixafem un o dos grans d'all amb una mica de sal, hi afegim un rovell d'ou i remenem fins a homogeneïtzar; hi afegim la polpa del codony ben aixafada incorporem l'oli poc a poc i, au! da-li que da-li a la maneta.
Diu l'Amades que l'Advent era un temps de dejuni i abstinència i un dels aliments que no estaven permesos era, justament, l'ou. Per això es va començar de lligar l'allioli amb codony (o poma, o pera) tot i que, com veieu, n'hi ha que hi posem els dos ingredients. En qualsevol cas, aquí us deixo la variant sense ou (i lligada a minipimer que, ja us ho diré, és menys romàntic però t'estalvia cansament).
Pot acompanyar qualsevol plat que pugueu acompanyar amb allioli però és ideal pels derivats del porc a la brasa, amb una bona torrada de pa de pagès... mmmhhhh...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada