Doncs què voleu que us digui? jo el disc de la Marató d'aquest any el trobo més aviat fluixet. Salvaria un parell de temes: el de la Rosario i la versió queenera del Rosó, d'Obeses (genial!). Els altres, en general, ni fu ni fa. La veu infantiloide de l'Andrea Motis (mira que deu ser avorrit anar a un concert d'aquesta noia, amb aquesta veu tan llisa i monòtona... que li agradi a tanta gent deu ser que ho fa bé, però a mi em cansa); la versió del Corazón partío de l'Antonio Orozco... buf... prescindible.
Ara bé, hi ha una versió que la trobo abominable: la del Pau Riba cantant che gelida manina. No sé qui és el carallot que va perpetrar un despropòsit semblant però es va quedar ben descansat. Si pretenia fer un acudit, no li trobo la gràcia; si ho va fer seriosament, ho trobo insultant: insultant per Puccini, per la música i pel bon gust!
Si segueixen amb aquesta línia, em sembla que l'any que ve no el compraré. Què ens preparen? L'Albert Pla cantant Nessun dorma?
Per treure-us el mal gust de boca, si és que us l'ha provocat com a mi, perquè ja se sap que de tot hi ha a la vinya del Senyor, us deixo amb una versió antològica: Bjorling i de los Ángeles... ja està tot dit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada