No discutirem pas amb els penedesencs ni els garrafencs qui fa el millor xató... segur, segur que són ells! Però els altres bé que podem provar de fer-lo igual de bo, no? Jo, almenys, ho intento...
El xató és una amanida d'escarola amb bacallà, anxoves, olives i potser tonyina, amb una salsa que n'és tot el secret i, és clar, deu haver-hi tantes salses com cuiners a fer-la.
Jo començo escalivant un grapat d'alls i uns tomàquets. Després trec les llavors del tomàquet i junt amb els alls ho poso al vas del minipímer. Hi afegeixo un bon grapat d'ametlles i d'avellanes, una nyora (res d'hidratar-la i tal... l'obro per treure'n les llavors i cap dins sencera!), sal, un parell de cops de molinet de pebre, vinagre (del de vi de tota la vida, res de maric****** italianes!) i oli del bo (si casualment trobo alguna resta de pebrot escalivat per la nevera, doncs també l'hi poso). I au! a deixatar-ho bé.
A mi m'agrada així: ben emulsionada i consistent; si algú la troba massa espessa, un cop al plat la pot allargar amb oli al seu gust.
Apa, xatos, a passar-ho bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada