Ens han tallat el Pi. Una colla d'energúmens, amb nocturnitat i traïdoria, li han serrat una branca. Considero que ha estat una bretolada d'una mala fe extrema. Els espanyolistes més rancis, no cal dir-ho, estan encantats de la vida amb aquesta feta i l'aplaudeixen; la comparen amb aquella imatge, massa vista, d'algú cremant una bandera espanyola: un símbol per un altre. Però no és pas el mateix.
Quan es crema una bandera espanyola (o una Senyera o una Estelada, que també se n'han cremat) es crema un símbol estampat en un tros de roba que, més enllà dels sentiments, no té més valor que el que li han volgut donar a la botiga de teles. Però el Pi de les Tes Branques era (és) únic. Els individus que han perpetrat una gesta tan vil no han destruït una còpia del símbol, han destruït EL símbol, un símbol materialitzat en un arbre declarat monumental per la Generalitat i, per tant, patrimoni de tots els catalans.
Desitjo, com devem desitjar tants i per difícil que pugui ser, que trobin qui ho ha fet i li facin pagar com es mereix. Però per sobre de tot, desitjo que aquests fills de la Grandíssima Meretriu de Babilònia vegin com Catalunya s'independitza i la seva gesta es converteix en una anècdota insignificant, no recordada per ningú.
Fem-los veure que tallant una branca d'un pi mort només han donat més saba als sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada