Avui m'he llevat cruixit i febrós, símptoma clar de grip. És normal, estem en plena epidèmia. El problema és que, des de l'inici de la temporada, jo ja porto tres refredats de quatre parells de nassos (mai millor dit!) i ja començo a estar cansat de no trobar-me bé. Abans, quan s'acostava el fred, ja m'agafava angoixa perquè sabia que passaria tres o quatre o cinc processos que m'invalidarien per uns quants dies i m'ho farien passar malament. Em sentia frustrat i amb complex d'inferioritat (debilitat potser és més apropiat).
Però ara tot ha canviat. Fa cosa de tres setmanes vaig llegir que s'ha publicat un estudi en què es relaciona directament el nivell de testosterona amb la resposta immunitària i, contràriament al que es podria pensar, a més hormona, menys resposta. O sigui, que els homes propensos a constipar-nos, som més homes! Això m'ho va fer veure tot d'una altra manera, i la frustració i el complex s'han convertit en orgull i autocomplaença. El cruiximent és el mateix, no em trobo pas millor, però ara, en aquest moment en què la febre m'enterboleix l'enteniment, penso "veus, això et passa perquè ets un machote!". Ara ja tinc clar que quan conegui una noia, el primer que he de fer és mirar-li els ulls dir-li "Nena, que sàpigues que sóc molt propens als refredats... ^^"; segur que cau rendida als meus peus davant d'aquesta mostra d'indubtable virilitat.
No... si qui no es consola és perquè no vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada