Acabem de passar les Festes de Nadal (bé, de fet, no del tot perquè el cicle s'acaba, oficialment, per la Candelera). Els creients han celebrat el naixement de Jesús; els no creients també, perquè ningú s'escapa dels dinars familiars i dels regals (tot i que, tenint en compte, com sap tothom a aquestes alçades, que el Nadal no és sinó la cristianització del solstici d'hivern, podem considerar que celebrem aquesta efemèride com feien els antics pagans).
Sigui com sigui, la figura de Jesús la té tothom present aquests dies. I no és estrany: segurament és el personatge més influent de la història de la humanitat (independentment de si el que s'ha fet en nom seu és el que ell hagués volgut). Quants poden dir que, dos mil anys després de la seva mort, més del trenta per cent de la població mundial és, oficialment, seguidora seva? Em sembla que cap.
Però jo fa temps que tinc un dubte que m'assalta: i si Jesús no hagués existit realment? i si se l'hagués inventat algú i només fos un personatge literari? Quin bluff, no? Curiosament, no conec ningú amb qui jo hagi parlat d'aquest tema que dubti de la seva existència, però jo crec que hi ha molts motius per fer-ho...
Per començar, quines fonts tenim que en parlin? Els Evangelis (els canònics, perquè els apòcrifs, en conjunt, es van escriure força tard i només se'ls creuen els ufòlegs i els conspiracionistes). Què més? Res més! Quatre textos escrits pels seus incondicionals. Ni una referència directa per part dels jueus ni dels romans; només documents que parlen dels primers cristians, però no directament d'ell. Un líder tan carismàtic, que fa trontollar els fonaments del poder, bé es mereixeria algun comentari per part dels seus opositors, no?
I sobre els Evangelis, resulta que els tres primers, els sinòptics, són un refregit entre ells. Marc escriu una història i Mateu i Lluc en fan la seva versió, amb algun afegitó d'una font suposadament oral (la font Q). Vaja, que en lloc de tres Evangelis en tenim un, escrit tres vegades. Després arriba Joan i n'escriu un de nou, força original tan per l'estructura com per l'estil; tan original que en alguns moments contradiu els sinòptics, per exemple en la data de la mort de Jesús (i això no és una qüestió gens trivial de cara a la recerca del Jesús històric). Com és possible que Mateu i Joan, dos dels Dotze, no es posin d'acord en una cosa tan important?
Després hi ha les qüestions al·legòriques i simbòliques (i no em refereixo al seu engendrament i la virginitat de Maria, que cauen per si sols). Els primers cristians van fer coincidir el seu naixement, ja ho he recordat, amb el solstici: Jesús, la Llum i la Vida, neix quan el Sol, llum i vida també, reneix. I la seva resurrecció (fet suposadament històric) coincideix amb la Pasqua jueva, festa que representa el renaixement (resurrecció) del poble jueu després de l'esclavatge a Egipte i que, al seu torn, té l'origen en les celebracions paganes dedicades a l'equinocci de primavera, moment en què la natura també reviu... Qualsevol que hagi cantat (o escoltat) caramelles s'haurà adonat que les lletres fan sempre paral·lelismes entre la resurrecció de Jesús i el florir (reviure) de la naturalesa. Quantes casualitats...
I per postres, les Escriptures el fan natural de Natzaret, quan resulta que aquesta localitat, a la seva època no existia! Mira que han de fer filigranes els historiadors per justificar l'apel·latiu de Jesús de Natzaret.
Doncs bé, tal i com jo ho veig, els textos primitius devien recollir una tradició oral tan carregada de simbolisme, que el Jesús teològic ha acabat difuminant el Jesús històric, tant, que em sembla raonable fins i tot dubtar de la seva existència...
I per acabar, algun llibre, no?
