dilluns, 9 de desembre del 2013

En Rajoy ni pot ni vol

Diu l'"amic" Mariano que ni pot ni vol autoritzar la consulta a Catalunya. Res de nou. També diu que Escòcia i Catalunya són dos casos diferents i que és "sorprenent que encara hi hagi qui no s'hagi adonat d'una cosa tan simple com això". Doncs bé, em sembla que en això li hauré de donar la raó. 



La primera diferència, importantíssima, la trobem fa tres-cents anys. Anglaterra i Escòcia es van unir políticament el 1707 a través de la signatura de l'Acta d'Unió. No tinc clar que els escocesos hi posessin gaires ganes però, sigui com sigui, la unió es va produir de manera pactada. A Catalunya, la unió dinàstica amb la resta de regnes hispànics es va produir amb Carles V però només era això, una unió dinàstica: compartíem príncep (a Catalunya no hi ha hagut mai rei) però no furs. Felip V va començar a tocar la pera des del primer moment de jurar les constitucions, a l'octubre de 1701, de manera prou dissimulada para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado i per això, els catalans es van abocar a donar suport al candidat austríac. Guanyada la guerra, Felip V va actuar com li permetia el justo derecho de conquista i es va passar pel folre els furs catalans. Fa tres-cents anys, els uns ja sabien què era la democràcia i els altres no.


Ara, els escocesos volen marxar i, una vegada més, han pactat les condicions. Nosaltres seguim embargats pel dret de conquesta i no hi ha pacte que valgui. A nosaltres, que no ens van demanar si ens volíem annexionar, ara no ens deixen ni parlar de secessió. Després de tres-cents anys, els uns segueixen sent demòcrates i els altres encara no saben què és això. 

Ara bé, també he de dir que sento un rosec que no em deixa tranquil. Els independentistes catalans admirem la posició d'en Cameron, però no oblidem que la qüestió escocesa és més econòmica que identitària i que amb quatre duros es podria arreglar. Les enquestes no donen un sí a la independència gaire clar. Em pregunto si els ho hagués posat tan fàcil si hagués ensumat una victòria aclapadora del secessionisme... 

2 comentaris:

  1. per una vegada, i no sense sorpresa, també estic d'acord amb en Rajoi

    sospito que ell ho deia sense haver pensat que la diferència important i significativa és la que tu remarques...

    cada vegada ho tenen més difícil per no deixar-nos ni opinar i aconseguir que algú es cregui que ho fan en nom de la democràcia

    let us vote

    ResponElimina