dimarts, 17 de novembre del 2020

Un disc de sardanes i alguna cosa més

Fa anys veia per tv una entrevista a l'Antonio Gala on li van demanar per la seva col·lecció de bastons; ell va contestar que no col·leccionava bastons sinó amics que li regalaven bastons (una imatge meravellosa!). Salvant totes les distàncies possibles, a mi em passa una cosa semblant: jo no tinc un catàleg d'obres, tinc un catàleg d'amics que interpreten les meves obres. La meva minsa carrera de faedor de música no seria res sense aquests intèrprets temeraris i alguns, encara més temeraris que, fins i tot, gosen fer-me algun encàrrec. 

En el camp de la cobla, res hagués estat el mateix sense els amics de la Principal de Berga, la Contemporània i ara, aquests sagals de la Berga Jove que m'estimen tant que han considerat que val la pena enregistrar la meva obra. Mai els podré agrair prou l'esforç i la dedicació que hi posen, especialment al Joan Serra i al Lluís Gual (que és un cul del Jaumet i no para mai de rumiar nous projectes!). 

En aquest disc hi trobareu catorze obres: dotze sardanes i dues obres lliures, algunes d'inèdites. En un primer bloc hi hem posat les sardanes espontànies, aquelles que són fruit de l'arravatament d'un moment, escrites sense premeditació.  En són quatre: Il·lusions, Nans i Gegants (amb temes patumaires), Op. 41 (que es llegeix opus 41 😏) i Clàssica (inèdita i acabada de sortir del forn). 

El segon bloc... bé, aquest... us l'explico demà!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada