Això ja cansa

No m'agrada el Mas. 

No m'agradava abans de les eleccions i per això no el vaig votar i, per més que els seus incondicionals em vulguin convèncer que ha de ser president, cada dia que passa jo estic més convençut que no s'ho mereix. Aquest interès malaltís en voler ser president a tota costa només em referma en el meu convenciment que, al capdavall, només ho fa per mantenir-se a la poltrona. 

Ideologia a part, tampoc trobo que sigui bona idea fer-lo president: té el partit amb l'aigua al coll pels casos de corrupció i a ell qualsevol dia l'inhabiliten pel 9N. Un president màrtir queda molt èpic als llibres d'història però em sembla poc pràctic: perdre massa temps en la seva defensa ens pot fer perdre de vista l'autèntic motiu de tot plegat. A més, a Espanya van a per ell perquè es pensen que el procés és cosa seva: si ens el traguéssim del davant nosaltres mateixos, els demostraríem a ells a la resta del món, que la cosa va de debò i que sense ell també ens en sortim. 

La CUP ja havia avisat: durant la campanya va dir per activa i per passiva que no el farien president. Jo estava convençut que a JxSí tindrien un pla B per si de cas, però pel que sembla fins ara, es veu que no. I ara tota la culpa és seva. Estem tan acostumats a partits que incompleixen sistemàticament les seves promeses electorals que quan n'ha sortit un amb les coses clares, ens ha deixat perplexos. Diuen que no és de rebut que deu diputats vulguin imposar-se sobre seixanta-dos; bé, així és com funciona el Parlament (potser estem pagant els trenta-cinc anys de debat estèril sobre una llei electoral catalana). En qualsevol cas, som i som i hauríem de mirar de sortir-ne airosos (sí, ja sé que em repeteixo...) i si no hi ha acord anirem a mal borràs, i al meu entendre, les culpes seran a repartir: tan fàcil li és a la CUP votar al Mas com a ell cedir el lloc a un altre (o és que els altres 134 candidats de JxSí són uns incompetents?).

En fi, que la cosa ja cansa i alguns dels que ens prenem la política amb un mínim de serietat ja comencem a estar atabalats i si hem de tornar a votar al març, que Déu ens agafi confessats...