Una d'italians

Quan vaig saber que els italians menjaven una cosa que en diuen burrata, que ve de burro, vaig pensar que ho havia de tastar... i ho vaig fer: al primer restaurant on en vaig veure, en vaig demanar. És un formatge de pasta filada que recorda la mozzarella però més cremós; és molt suau, però té la seva gràcia. 

Evidentment es pot menjar de moltes maneres però per assaborir-lo, res millor que fer-ho de la manera més natural possible: només amb un raig d'oli i un punt d'alfàbrega, acompanyat d'una amanida de tomàquet. 

I si l'alfàbrega que us ha sobrat no la voleu fer servir per foragitar mosquits, remei que en el meu cas encara estar per demostrar que sigui efectiu, sempre en podeu fer un altre plat italià: espaguetis al pesto.

Sembla que pesto ve de pestello, la maneta del morter que s'ha de fer servir per picar els ingredients. Bé, jo no he sigut etimològicament correcte i he fet servir el pímer. Al vas hi posem un gra d'all, fulles d'alfàbrega, parmesà ratllat, pinyons (i aquí ve la segona "incorrecció" del dia: també hi he afegit nous que no hi han quedat gens malament, fins al punt que, la propera vegada, potser m'estalvio els pinyons); cobrim amb oli i deixatem. Veramente buono...

Per cert, que burro vol dir mantega, tu...

creps a la meva manera

Allò que es fa l'hora de sopar i no saps ben bé què vols. Algú diu - Creps! - (a casa sempre hi ha algú disposat a menjar creps...) i penses - Ah... vale, però de què? - I comences a pensar i a obrir i tancar la nevera a veure què en surt... i al final en surt això

Començo amb un sofregit de ceba, uns dauets de botifarra negra, uns pinyons torradets i unes panses. Sobre la pasta del crep, encara calenta hi poso un  parell de talls de formatge cremós tipus havarti (i queda per provar amb formatge de cabra...), farceixo i... 

A vegades és necessari...

Recordo el President invocant la llista única i dient allò de "una llista amb el President o sense el President", obrint ell mateix la porta a no presentar-se si algú el veia com una nosa.

Recordo els seus companys de coalició, avui mateix, dient que les persones no són importants, que el que compta és el procés.

Recordo la CUP jurant i perjurant que no investirien Mas president.

I som on som, i hauríem de mirar de sortir-ne airosos.

Intel·ligents com són, vull pensar que els estrategues de JxSí  van preveure aquest escenari i fa dies que busquen una solució imaginativa, més encara tenint en compte que som just on pronosticaven totes les enquestes. 

El President Mas té una oportunitat d'or per demostrar que és un patriota i per fer el que fan els grans patriotes: sacrificar-se pel seu país. Estic segur que ningú li escatimarà cap dels mèrits que li pertoquen. Del contrari, potser a alguns ens acabarà de convèncer que no és on és només per aferrar-se a la poltrona. 

Recordo també, aquests dies més que mai, els versos del poeta,

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol