Entrapanet

Una barreta acabada de fornejar, una base de ceba caramel·litzada, un saltejadet de gírgoles, unes tiretes de piquillo, pernilet i una miqueta de brie, lleugerament gratinat... haver de contestar tantes preguntes m'ha obert la gana!

En Rajoy ni pot ni vol

Diu l'"amic" Mariano que ni pot ni vol autoritzar la consulta a Catalunya. Res de nou. També diu que Escòcia i Catalunya són dos casos diferents i que és "sorprenent que encara hi hagi qui no s'hagi adonat d'una cosa tan simple com això". Doncs bé, em sembla que en això li hauré de donar la raó. 

La primera diferència, importantíssima, la trobem fa tres-cents anys. Anglaterra i Escòcia es van unir políticament el 1707 a través de la signatura de l'Acta d'Unió. No tinc clar que els escocesos hi posessin gaires ganes però, sigui com sigui, la unió es va produir de manera pactada. A Catalunya, la unió dinàstica amb la resta de regnes hispànics es va produir amb Carles V però només era això, una unió dinàstica: compartíem príncep (a Catalunya no hi ha hagut mai rei) però no furs. Felip V va començar a tocar la pera des del primer moment de jurar les constitucions, a l'octubre de 1701, de manera prou dissimulada para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado i per això, els catalans es van abocar a donar suport al candidat austríac. Guanyada la guerra, Felip V va actuar com li permetia el justo derecho de conquista i es va passar pel folre els furs catalans. Fa tres-cents anys, els uns ja sabien què era la democràcia i els altres no.

Ara, els escocesos volen marxar i, una vegada més, han pactat les condicions. Nosaltres seguim embargats pel dret de conquesta i no hi ha pacte que valgui. A nosaltres, que no ens van demanar si ens volíem annexionar, ara no ens deixen ni parlar de secessió. Després de tres-cents anys, els uns segueixen sent demòcrates i els altres encara no saben què és això. 

Ara bé, també he de dir que sento un rosec que no em deixa tranquil. Els independentistes catalans admirem la posició d'en Cameron, però no oblidem que la qüestió escocesa és més econòmica que identitària i que amb quatre duros es podria arreglar. Les enquestes no donen un sí a la independència gaire clar. Em pregunto si els ho hagués posat tan fàcil si hagués ensumat una victòria aclapadora del secessionisme... 

Sobre el gran recapte

Aquest cap de setmana s'ha dut a terme el Gran recapte d'aliments. Volien arribar a les 3.000 tones, xifra que s'ha superat lleugerament. Un cop més, és per sentir-se orgullós de ser ciutadà d'aquest país que sempre que cal, respon. Però no ens deixem emportar per l'emoció i rumiem una mica.

Milers de voluntaris han dedicat una bona estona per ajudar; milers de persones hem col·laborat aportant allò que hem considerat oportú. Uns membres de la societat ajudant altres membres... però no és feina de l'Administració vetllar pel benestar dels ciutadans? Una vegada més, milers de ciutadans anònims estem fent una feina que no ens pertoca. Mentre uns compràvem una ampolla de llet o un paquet d'arròs, els de dalt es dediquen a rascar calers d'on sigui per salvar el cul als bancs que, per cert, no han pas deixat de tenir beneficis. Cada euro de solidaritat que hi he posat jo és un euro de responsabilitat que s'ha estalviat el govern; cada vegada que la societat civil pren la iniciativa, el govern es desprèn d'una part de la responsabilitat que li pertoca. 

I per reblar el clau, si passes per davant dels voluntaris que hi ha a tots els súpers i no els deixes res, surts d'allà amb una bossa plena de sentiments de culpa... una culpa que no et pertoca.