dimecres, 19 de juliol de 2017

Tots som genis...

Avui m'he entrebancat (un vegada més!) amb questa frase:



És una frase que omple llibres d'autoajuda i deu fer sentir  bé a algunes persones frustrades quan s'han estavellat en algun intent però jo la trobo estúpida i superficial (de fet, com qualsevol cosa relacionada amb l'autoajuda... no ho puc evitar). 

Per començar, no hi ha cap prova de que Einstein l'hagués dita mai i, de fet, la primera vegada que se'n té constància és l'any 2004... té pinta de ser una (altra) atribució falsa.

Sobre la primera proposició de la frase "tots som genis", és evident que no: tots no som genis. No sé si la ciència o els acadèmics de la llengua han trobat una definició apropiada del concepte de "geni" però em sembla que tothom té una idea intuïtiva del que és un geni. Newton, Miquel Àngel, Bach o Petrarca eren genis. Algú que excel·leix en el seu camp i supera el paradigma vigent és un geni i, segurament, encara que els coneguem per un àmbit concret, sobresortirien en qualsevol cosa que es proposessin fer; els altres, per més que ens cogui haver-ho d'admetre, no ho som. 

I sobre la segona proposició, "si jutges un peix per la seva capacitat d'enfilar-se a un arbre etc, etc." la trobo patèticament absurda. A cap peix se'l jutja exclusivament per si puja o no a un arbre. A la nostra societat, de vegades ens fan pujar arbres però també ens fan córrer o ens fan nedar; rebem una educació prou generalista com per què qualsevol pugui trobar un àmbit en què sentir-se còmode i destacar, si és el cas. Hi haurà qui se li donarà bé la biologia o la història o la pintura i si té les capacitats necessàries, destacarà i si no, no. I no cal que ens enganyem pensant que som uns genis incompresos: senzillament no som genis.

Perdoneu però ho havia de dir!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada