Conten els que ho saben que en fa cent i tants, l'Stéphanie Tatin preparava, tota atabalada, un àpat per una colla de caçadors al seu restaurant, les postres del qual havia de ser un pastís de poma. Tan atabalada estava que quan se'n va adonar havia posat les pomes al forn sense la massa; per sortir del pas, va tenir la idea de tapar el motlle amb la pasta de full i sembla ser que el resultat de tal improvisació va tenir un èxit notable entre els comensals. Acabaven de néixer unes de les postres més delicioses que conec: la tarte tatin.
De versions sobre el seu origen n'hi ha diverses, no cal dir-ho, però el resultat final és el mateix i ve a ser una cosa així
En una paella o cassola posem sucre i mantega en una proporció més o menys de 2 a 1 i ho fem coure poc a poc i remenant. Quan comença a ser ros i ben lligat hi afegim la poma a talls grossos i la caramel·litzem. Quan és una mica tova hi tirem canyella en pols, li donem dues voltes més, la retirem i l'anem posant ben endreçada al motlle. Hi tirem una mica del suc que ha quedat a la cassola, tapem amb la massa i enfornem. Quan està a punt ho traiem del forn, esperem que sigui tebi abans de girar-ho i... a disfrutar!
Avui, per mullar-ho, hi he acompanyat el cava Litus, de Farré-Garriga.
No us deixeu "impressionar" per l'etiqueta: també bevem pels ulls i aquest és el típic cava que jo no compraria mai si m'hagués de guiar per la vista (en el seu moment me'l van recomanar), però, tot i el mal gust que tenen pel disseny, els de Farré-Garriga no ho fan gen malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada