Pit d'ànec amb préssec

Avui un plat no apte per a llepafils: pit d'ànec, àlies magret. I és que aquest plat és d'aquells que dóna conversa en una taula...

- Això s'ha de menjar ben cruet.

- Ai, ecs, això tan cru! A mi no m'agrada gens.

- Però és que massa fet queda tan eixut; després no es pot menjar.

- Doncs jo una vegada vaig sentir un cuiner que deia...

I bla, bla, bla... es comença parlant del magret i s'acaba parlant d'epigenètica.

Pels poc llepafils, jo el preparo així:

Tallem a grills un préssec de vinya i el passem per la paella amb una mica de mantega i un polsim de sucre. A part, fem el pit d'ànec: el passem per una paella roent, de 6 a 8 minuts per la banda de la pell - a la que li haurem fet uns tallets en forma de rombe d'uns 2x2 cm - i un parell de minuts més per l'altra banda (quan el gireu, buideu el greix que ha fet... la vostra salut us ho agrairà); a l'últim moment li tireu mig vaset de vinagre balsàmic per sobre. El traieu del foc, el talleu a filets i el presenteu com més us plagui (en ventall, o fent una muntanyeta, com a la foto - encara que no ho sembli). Tireu unes escates de sal grossa per sobre i salsegeu  amb el suc que ha fet el préssec amb la mantega i la reducció de vinagre.

Per beure, potser un negre amb mitja criança: prou jove per mantenir les aromes de la fruita - que va bé amb el préssec - però amb estructura per aguantar la carn. Jo he optat per un El Sender 2012 del celler La Fou.

Bon profit!