M'agradaria començar aquest escrit dient que em sorprèn però no puc. I no puc perquè no em sorprèn gens que les crítiques més ferotges que he sentit i llegit contra l'alcaldessa Venturós provinguin de la banda de JxS. L'alcaldessa creu que s'ha de desobeir i desobeeix. Què no hem entès?
De fet no em sorprèn perquè alguns dels que prediquen la desobediència, el desacatament i la desconnexió, ni desobeeixen, ni desacaten, ni desconnecten. N'hi ha que quan un tribunal els crida a declarar, hi van i només busquen subterfugis per justificar els seus actes... és una mica allò de llançar la pedra i amagar la mà: que si el 9N no vam fer ben bé un referèndum, que si hi ha un article no sé on que m'ho deixava fer, que si volíem però no volíem... En canvi, l'alcaldessa ha llançat la pedra i aguanta el tipus. Ja comença a ser hora que algun titafreda d'aquests que s'omplen la boca de "procés" vagi fent alguna cosa més que parlar-ne perquè només parlant-ne, no sé si acabarem d'arribar mai enlloc.
Alguns, per desviar l'atenció del que és realment important, han posat el focus en la crítica de la CUP cap els mossos d'esquadra i l'han acusada de matar el missatger... És veritat que ningú pot obligar ningú a desobeir i que la policia no hi és per opinar sinó que hi és per complir ordres: si a un mosso li diuen que detingui l'alcaldessa, la deté; és la seva feina i ningú li pot exigir que se la jugui. Però entenc que la crítica no va pels mossos individualment sinó pel seu cap, el conseller d'interior. És evident que si volem desconnectar, en algun moment, algun càrrec important haurà de prendre decisions incòmodes, com donar instruccions als seus mossos perquè deixin de complir segons quines ordres i, si ens han de detenir, que vinguin els altres, no?
A mi em sembla que això de desconnectar sense desconnectar i, a sobre, linxar els que ho fan i ho porten fins a les últimes conseqüències, no ens ajudarà gaire...
