Aquesta setmana a aparegut la notícia que els investigadors del BICEP 2 han fet un gran descobriment: la polarització en mode B del fons còsmic de microones. En la meva infinita ignorància sóc incapaç de comprendre l'autèntic abast del descobriment, però com a modest aficionat a la ciència, crec que entenc que els físics en general i els cosmòlegs en particular, estiguin tan contents.
Més enllà de la importància del descobriment, el que em meravella és la manera de treballar dels científics i la capacitat de la ment humana (algunes ments... poques) d'imaginar realitats fascinants, esbossar-les en un paper amb unes quantes equacions i que al cap del temps acabin sent observades.
Ho dic perquè, tal i com jo ho veig, la troballa d'aquesta setmana és "la" balda indispensable d'una cadena d'hipòtesis i suposicions que, de no haver-se confirmat, posaria en una situació molt compromesa el model cosmològic actual i potser alguna cosa més.
De fet, diria que tot va començar fa prop de cent anys, quan Einstein va presentar la teoria de la relativitat general, una teoria tan revolucionària i complexa que algunes de les ments més brillants de l'època no la van acabar d'entendre; al mateix Einstein li va costar de creure's una de les prediccions més destacades de la teoria: l'expansió de l'univers. Tan incompresa fou, que quan finalment se li va donar el premi Nobel, en la llista de mèrits que l'Acadèmia Sueca va fer constar, hi destacava especialment el descobriment de l'efecte fotoelèctric, però no deia ni una paraula de la relativitat! Una altra de les prediccions de la relativitat són les ones gravitatòries, que tenen un petit problema: són tan tènues que es pensa que pot ser impossible detectar-les directament.
La relativitat també va ajudar a assentar la teoria del Big Bang com a origen de l'univers i a principi dels vuitanta, l'Alan Guth i l'Andrei Linde (dos científics que ja deuen ensumar el Nobel) van arribar, a la vegada però investigant per separat, a la conclusió que l'univers, per ser tal i com el coneixem avui, hauria d'haver viscut una "era" d'expansió hiperràpida coneguda com la inflació còsmica. Si la inflació fos certa, en aquell moment s'haurien produït ones gravitatòries que encara ara estarien "flotant" per l'espai-temps i podrien pertorbar la radiació còsmica de fons, produint l'efecte de polarització en mode B (que obre l'article).
Doncs pel que sembla, el descobriment d'aquesta setmana encaixa com anell al dit amb tot això. La radiació de fons de microones està polaritzada com suposaven les prediccions; això és una prova (indirecta) de la presència de les ones gravitacionals i, per tant, és una nova confirmació de l'eficiència de la relativitat; a més, és un argument explícit a favor de la inflació; i finalment, i per si fos poc, el fet que les ones gravitatòries puguin interferir en les microones connecta la relativitat amb la física quàntica i és un pas més cap la unificació de les dues teories, autèntic Sant Graal dels físics actuals. Què més es pot demanar?
En definitiva, estem vivint un moment que crec que mereixerà tot un capítol en els llibres de divulgació científica del futur, un moment que fins i tot jo trobo emocionant i que, tal i com va passar amb el bosó de Higgs fa un parell d'anys, va néixer molt abans de cap observació, gargotejat negre sobre blanc en un full, fruit de la imaginació d'alguna ment meravellosa.
.jpg)
